En aquesta entrada del blog trobaràs informació útil per a realitzar el treball de la primera avaluació.
En primer lloc el guió de la pràctica que has de seguir per fer la memòria és el següent:
Fes una portada amb el títol de la pràctica, la
matèria (CN) i el teu nom.
Els teu treball, ha de constar de les següents
parts:
1. Definir el nom del grup
2. Dibuixar un microscopi amb les seues parts
clarament identificades
3. Montar una preparació fictícia i etiquetarla
amb les meues sigles y les del meu grup
4. Montar una preparació real.
5. Pasos per enfocar amb el microscopi
6. Descriure breument la cura del microscopi
7. Calcula i escriu, en una taula, els valors
d'augment del microscopi segons que
combinis
els oculars i els objectius que tens:
8. Descriure, dibuixar i colorejar el que veig
al microscopi.
9. Què és la prova de Papanicolau?
10. Què és la tinció Hematoxilina-Eosina (H&E)
CURA DEL MICROSCOPI
El microscopi és un aparell de
precisió i d'elevat preu que caldrà manejar sempre amb la màxima cura
per asegurar-ne un bon rendiment i una llarga duració; per això caldrà
observar una sèrie de precaucions:
· Cal recordar que
els principals enemics del microscopi són la pols, el greix i els cops;
per tant caldrà evitarlos sempre, manejant-ho amb molta cura,
mantenint-ho net i protegint-ho sempre que no es faci servir amb la seva
funda de plàstic .
· Sempre que calgui transportar el
microscopi, es farà verticalment i amb les dues mans, subjectant-ho pel
braç amb una ma i aguantant el peu amb l'altra, d'aquesta forma
s’evitarà que pugui caure l'ocular.
· Quan calgui
canviar l'ocular es farà de forma ràpida, procurant deixar el tub sense
lent el menor temps possible, per evitar l'entrada de pols al prisma.
·
Els moviments dels cargols macromètric i micromètric han de ser suaus i
sense forçaments; si no fos així, cal posar-ho en coneixement del
professor.
· S'ha de tenir especial cura dels elements
òptics del microscopi, principalment objectius i oculars, ja que han
d'estar sempre perfectament nets. El oculars s'embruten molt fàcilment
de pols, del greix de les pestanyes o dels dits; cal, netejar-los amb un
paper molt fi especial per a les lents.
· En el cas
dels objectius, cal mantenir-los nets de pols i, si s'ha utilitzat
l'objectiu d'immersió, caldrà netejar la lent frontal de les restes
d'oli que hi quedin fent servir un drap de fil impregnat d'alcohol de
90° o alcohol absolut; només farem servir xilol per casos molt extrems
com, per exemple, quan hagi quedat bàlsam encastat. Un cop netejat amb
xilol, mirarem que no en quedin restes que pugessin atacar les reïnes
fixadores de les lents.
ENFOCAR AL MICROSCOPI
Com a orientació caldrà seguir els següents passos:
1. Cal il∙luminar el microscopi per mitja de la seva font
d'il∙luminació; cas que el microscopi porti mirall, tindrem cura
d'orientar-ho cap a una finestra o aproparli un llum de forma que el
camp d'observació estigui com més il∙luminat millor.
2. S'ha de col∙locar la preparació sobre la platina i fixarla amb les pinces, situant-la al centre.
3. Cal col∙locar l'objectiu de menor augment i situar la platina a una
bona distancia i, mirant per l'ocular, començar a pujar poc a poc la
platina, per mitja del cargol macromètric, fins que es vegi una imatge
completament nítida. Normalment els objectius de pocs augments són molt
lluminosos, la qual cosa obliga a baixar una mica el condensador i obrir
el diafragma. Moltes vegades per veure-hi bé cal tenir poca llum, ja
que els objectes (per exemple, organismes unicel∙lulars vius tipus
ciliats, flagel∙lats, etc.) es veuen més bé sobre un camp lleugerament
enfosquit que sobre un camp molt il∙luminat.
4. Pel
que fa als oculars, una norma general és que per obtenir una bona visió
cal usar sempre l'objectiu de major augment amb l'ocular de menor
augment.
5. Un cop feta una primera observació de la
preparació, que ens permet de fernos una idea del seu contingut,
centrem l'objecte que volem ampliar i, per mitja del revòlver
portaobjectius, passem a un objectiu més gran; generalment, com ja s'ha
dit abans, si els objectius són parafocals no necessiten tornarse a
enfocar, només s'ha de fer un petit ajust amb el cargol micromètric. Cal
anar amb compte, en canviar els objectius, que quedin perfectament
alineats amb el tub.
6. A mida que col∙loquem objectius de
major augment cal anar regulant la quantitat de lIum per mitja del
condensador i del tancament del diafragma.
7. Si fem servir l'objectiu d'immersió (x100) cal, abans de començar l'observació, posar una gota d'oli
d'immersió
sobre el cobreobjectes. Ja que l'objectiu d'immersió s'enfoca molt a
prop de la preparació, cal tenir molta cura per evitar trencar la
preparació o ratllar la lent, si es possible ajustarem l’enfoc únicament
amb el cargol micromètric i si cal utilitzar el macromètric sempre ho
farem fent baixar la platina quan mirem per l’ocular, per pujar-la cal
mirar lateralment.
8. Un cop enfocada la preparació
s'observaran detingudament tots els camps per mitja del cargol coaxial
del carro mòbil; si es produïssin petits desenfocaments caldrà anar-los
corregint amb el cargol micromètric; per això, es recomana que la
postura adequada per a l'observador del microscopi sigui tenir una ma al
cargol coaxial del carro mòbil i l'altra al cargol micromètric.
TINCIÓ HEMATOXILINA - EOSINA
La tinció hematoxilina-eosina
correspon a la mescla de hematoxilina i eosina. Aquesta tinció és un dels
mètodes de tinció més populars utilitzat en histologia i medicina diagnòstica.
La hematoxilina al ser catiònica o bàsica, tenyeix estructures àcides (basòfiles) en blau i morat, com per exemple els nuclis cel.lulars; l'eosina tenyeix components bàscis (acidòfils) en rosa, degut a la seua natura aniònica o àcida, com per exemple el citoplasma o el estroma (xarxa de teixit connectiu que dóna suport a les cèl.lules d'un teixit o òrgan).
PROVA DE PAPANICOLAU
El frotis de Ppanicolau o prova
de Panicolau (anomenada així en honor de Georgios Papanicolau, metge grec que
va ser pioner en citología i detecció precoç de cáncer), també anomenada citología
exfoliativa o citología, es realitza per diagnosticar el cáncer de
coll uterí.
Exemples:
